Una altra proposta de lectura

/in /by

Uncertainty in Acoustics. Measurement, Prediction and Assessment.

Un llibre editat per Robert Peters i publicat pòstumament el 2020 per Taylor & Francis Group. El preu com el de tots els llibres tècnics: uns 40 € en format electrònic i uns 160 € en paper.

Són prop de 500 planes on l’únic tema és la incertesa en acústica, 14 capítols de diversos autors i que van des dels conceptes generals i bàsics a la incertesa deguda a la instrumentació, als mesuraments de nivell sonor ambiental, paràmetres acústics de recintes, l’aïllament acústic in situ, els nivells d’exposició sonora en el treball, en els càlculs predictius, en l’avaluació dels efectes, etc.

La veritat és que una vegada realitzada una lectura ràpida dels capítols de més interès i més detallada d’algun d’ells no hi ha gaire més contingut que el que es pot trobar de forma més dispersa en múltiples articles i treballs. Cert és que hi ha alguns capítols especialment interessants ja que de forma habitual la incertesa és un concepte que en queda exclosa i com per exemple el de processos d’avaluació del soroll i els seus efectes sobre la població. On la incertesa cal que sigui valorada des d’un punt de vista més qualitatiu que quantitatiu tot i la relació indivisible dels dos conceptes.

El llibre és molt interessant com a introducció a la incertesa i amb possibilitats d’aprofundir-hi però amb encara moltes zones d’ombra i per estudiar en més detall. No us resoldrà alguns dels dubtes que tingueu.

Això sí, si el vostre mercat laboral és Catalunya i us interessa dedicar el temps a menesters productius no perdeu el temps en aquesta lectura. El coneixement no necessita gaire lloc, diuen, però el temps per adquirir-lo si que cal. Encara estem molt lluny de què l’administració ens capaciti per gestionar el dubte a l’hora de prendre decisions i que ens calgui i exigeixi fer les coses ben fetes. De moment només ens cal coneixement del tema per justificar a un auditor que seguim una norma de qualitat (en el cas de les EC-PCA), en cap cas per valorar la qualitat de la feina i el compliment dels valors límit. Per si de cas, i per què tot arribarà, us recomanem del tot la lectura d’aquest llibre que simplifica i molt la cerca d’informació molt inconnexa sobre el tema.

La construcció amb CLT i l’acústica

/in , /by

Aquest article del blog és una introducció al que ens espera amb l’entrada del CLT, i en general de qualsevol sistema constructiu lleuger, en relació amb l’acústica dels edificis i el confort i funcionalitat. És una visió generalista de la problemàtica previsible i anirem recollint en articles successius la nostra experiència i les línies d’estudi que anem desenvolupant al respecte.

1. Anàlisi bàsic de l’estat actual

La construcció amb CLT té molts punts forts i diverses debilitats que afecten, i de forma principal, l’aïllament acústic de l’edificació a baixa freqüència i la transmissió de les vibracions estructurals per impactes de càrregues pesades.

Els punts forts del sistema constructiu són:

  • L’elevada resistència en comparació amb el pes del material.
  • L’estabilitat dimensional i les petites toleràncies en fabricació.
  • El baix pes i que suposa una reducció dels costos de transport, acoblament i fonamentació.
  • Bones característiques tèrmiques i de càrrega de foc.
  • Menor intervenció de mà d’obra i reducció del temps de construcció.
  • Sostenibilitat del sistema.

Els punts dèbils són:

  • Protecció al foc quan hi ha requeriments normatius.
  • Elevada excitació estructural a molt baixa freqüència i especialment per impacte de càrregues pesades.
  • Reduït aïllament acústic a soroll aeri i a baixa freqüència.
  • Aquestes debilitats a baixa freqüència accentuen la falta de correlació entre el compliment dels valors límit normatius i la satisfacció de l’usuari (per molèsties per soroll).
  • La falta d’integració de les necessitats d’aïllament acústic, aïllament tèrmic i protecció al foc en solucions constructives que les contemplin globalment i de forma única.
  • La falta de regulació, informació, assajos, índex d’avaluació entre altres que resolguin la problemàtica a baixa freqüència.
  • La falta de consciència per part dels actors (reguladors, projectistes, fabricants de materials) de la necessitat de solucionar el problema a baixa freqüència i que afectarà, i en alguns casos severament, la confortabilitat de l’usuari.

Foto: Desacoblament estructural dels panells de CLT amb poliuretans microcel·lulars. Bloc 6×6 Bosch.Capdeferro arquitectura (www.boschcapdeferro.com)

2. Antecedents en relació a l’acústica

Els problemes per molèsties per soroll i en construccions amb estructures de CLT (i en general lleugeres) són una característica comuna a nivell internacional i amb independència dels codis estatal de construcció. Exceptuant els països del centre d’Europa amb un recorregut d’uns anys més, als països nòrdics les primeres construccions es realitzen a principis dels 2000 (primeres experiències en habitatge unifamiliar) i els primers desenvolupaments plurifamiliars són a partir del 2005. L’experiència en aquests països és inferior a 15 anys i en el cas particular de l’estat espanyol inferior a 5 anys.

Aquest curt recorregut a nivell internacional comporta que s’han identificat els problemes però que les solucions estan en estudi en el moment actual. A nivell estatal tot just s’estan construint els primers edificis plurifamiliars i encara no s’han identificant els problemes.

A Suècia (1) s’han realitzat enquestes sobre la molèstia per sorolls en edificacions convencionals d’estructura de formigó i edificacions d’estructura de fusta. És significatiu que només el 20% dels residents en edificis convencionals experimenten algun tipus de molèstia per falta d’aïllament al soroll aeri i/o d’impacte mentre que el 60% dels residents en edificis de fusta tenen molèsties per manca d’aïllament al soroll d’impacte. El percentatge per falta d’aïllament a soroll aeri és igual.

Els mesuraments de l’aïllament realitzats indicaven uns bons resultats però que no es correlacionaven amb les impressions subjectives dels residents. En el cas del soroll aeri pot ser indicatiu de què les exigències normatives són insuficients per un nombre determinat de casos però en el cas del soroll d’impacte possiblement els indicadors utilitzats no siguin adequats per avaluar l’afectació en estructures lleugeres.

Aquestes enquestes de satisfacció posen de manifest que en construccions lleugeres el soroll d’impacte és un problema majúscul en edificis plurifamiliars. Més de la meitat dels residents afirmen tenir molèsties i d’aquests del 25 al 30% destaquen que són molèsties severes (d’una quarta part a un terç dels residents és un grup excessivament elevat com per ignorar el problema).

Aquesta falta de correlació entre els índex d’avaluació i la molèstia és un tema recorrent i de més llarga trajectòria que la de la construcció amb CLT. Per una banda ha estat en discussió la necessitat d’ampliar el marge freqüencial de mesurament per sota dels 100 Hz i inclús dels 50 Hz del marge estès de les normes d’assaig i per altra la font d’impacte que s’utilitza.

Quan s’amplia el marge de mesura fins a 20 Hz els estudis indiquen que el coeficient de correlació millora notablement (r=0,85) i de la mateixa manera hi ha una millor correlació quan el nivell de soroll d’impacte es combina amb el terme d’adaptació CI,50-2500 (L’nT,w + CI,50-2500) i es consideren els nivells sonors fins a 50 Hz.

És a dir, el marge freqüencial en el que s’avalua el compliment de les exigències normatives exclou les baixes freqüències i que és on es produeix la molèstia per soroll d’impacte i amb independència del valor límit d’aplicació. Com s’ha exposat el compliment dels valors límit no comporta que l’usuari pugui tenir molèsties importants.

L’altre aspecte destacable és que la font d’impacte normativa a la majoria de normes i codis d’Europa (màquina d’impactes) no genera els impactes per càrrega pesada que generen les persones en els edificis. Al Japó (2) i Korea (3) fa anys que es realitzen assajos d’impacte de càrregues pesades mitjançant la bola de cautxú. Aquesta tipologia d’assaig correlaciona millor el resultat amb la percepció del resident i sembla que acabarà essent el mètode de referència pels assajos d’impacte. Per aquesta raó entenem que s’ha incorporat com a font d’impacte a la norma ISO 16283-2 (2015) (4) i que substituïa la norma ISO 140-7 (1998) (5) i on l’única font d’impacte prevista era la màquina.

En el moment actual no hi ha uns valors límit (que haurien de ser definit en els respectius codis de construcció) ni un índex global d’avaluació per l’assaig del nivell de soroll d’impacte i utilitzant la bola com a font (hauria de ser definit en norma internacional com la ISO 717-2 (6) o estatal com en els casos de Japó i Korea (7) i (8)).

El compliment dels codis de construcció (en el nostre cas del DB-HR del CTE) no garanteix el confort de l’usuari. Per aquesta raó quan es projecta amb solucions constructives de CLT cal tenir molt present que l’estudi de les solucions constructives des del vessant acústic no pot limitar-se al compliment del DB-HR. El disseny per complir únicament l’exigència normativa implicarà amb seguretat un grau d’insatisfacció important a l’usuari i amb el desprestigi i problemes associats per promotor, projectistes, constructor, etc.

(1) Building acoustics throughout Europe. Volume 1. Correlating Objective and Subjective Sound Insulation. Cost Action TU0901. 2014.

(2) JIS A 1418-2: 2000, Acoustics. Measurement of Floor Impact Sound Insulation of Buildings. Part 2: Method Using Standard Heavy Impact Sources.

(3) KS F 2810-2: 2012, Field measurements of floor impact sound insulation of buildings. Part 2:Method using standard heavy impact sources.

(4) ISO 16283-2:2015, Acoustics-Field measurement of sound insulation in buildings and of building elements. Part 2: Impact sound insulation.

(5) ISO 140-7:1998, Acoustics. Measurement of sound insulation in buildings and of building elements. Part 7: Field measurements of impact sound insulation of floors.

(6) ISO 717-2:2013, Acoustics. Rating of sound insulation in buildings and of building elements. Part 2: Impact sound insulation.

(7) JIS A 1419-2: 2000, Acoustics. Rating of sound insulation in buildings and of building elements. Part 2: Floor impact sound insulation.

(8) KS F 2863-3: 2012, Rating of floor impact sound insulation for impact source in buildings and of building elements. Part 2: Floor impact sound insulation against standard heavy impact source.

Foto: Volanderes elàstiques per desacoblament de bucs d’ascensor. Detall Bloc 6×6 Bosch.Capdeferro arquitectura

3. Consideracions en relació a l’acústica

En base a l’exposat, i en relació a les característiques acústiques de l’edificació plurifamiliar amb estructura de CLT o en el seu defecte qualsevol d’entramat lleuger, cal tenir ben present que en el treball de definició de les solucions constructives:

  • cal que es compleixin tots els requeriments normatius de forma conjunta i no individual per a cada exigència (estructurals, tèrmics, foc, acústica).
  • cal preveure el comportament acústic a baixa freqüència i que és el marge freqüencial on es produeix la molèstia en edificació de CLT i accentuada pels canvis d’hàbits de vida (1). En estudis realitzats a Korea s’ha observat que un 72% de les queixes per soroll d’impacte tenen com a font nens saltant o caminant, un 9% a adults caminant i altres fonts el 20% Les edats en què els nens generen la màxima molèstia està compresa entre els 6 i els 9 anys. Actualment els nens pràcticament no juguen al carrer i l’habitatge és el terreny de joc i aquest escenari és assimilable a la majoria de societats desenvolupades. Al ser els nens l’origen de moltes de les molèsties i queixes és evident que la font d’impacte hauria de generar impactes amb una força similar i de 600 a 1000N quan corren i de 2000 a 3000N quan salten i molt superior a la que genera la màquina d’impactes normalitzada.
  • cal preveure l’impacte de les instal·lacions en l’edifici. Les exigències al respecte del DB-HR s’han de complir imperativament al tractar-se de solucions constructives molt poc massives i susceptibles de propagar les vibracions amb facilitat. Un tractament a part mereixen els ascensors i pel seu impacte potencial en tot l’edifici.

En l’àmbit de la informació disponible i fora de l’abast del consultor acústic:

  • cal ampliar el marge d’assaig de les solucions constructives en laboratori i en el marge estès (fins a 50 Hz) i facilitar les dades de reducció de nivell de soroll d’impacte i per poder projectar amb les eines i mètodes de predicció actualment vigents. Aquesta ampliació del marge freqüencial assajat cal que sigui aplicada als assajos a soroll aeri i on es produeixen, també, decrements molt importants a baixa a freqüència i en bandes on usualment hi ha fonts de soroll aeri als habitatges (equips de reproducció musical principalment). La majoria de queixes per soroll aeri es produeix per falta d’aïllament a baixes freqüències i per sota de 100
  • Assajar les solucions constructives a impactes pesats i incorporant la bola d’impacte normalitzada com a font d’impacte. A falta d’indicadors globals i valors límit exigibles caldrà adoptar indicadors globals de normes estatals i establir les comparacions amb exigències d’altres Aquestes comparacions permetran objectivar el rendiment de les solucions constructives a baixa freqüència.

La realitat és que amb la informació disponible, a tots nivells, no és possible projectar realitzant una previsió fidedigne de quina serà la resposta de l’edifici. Tampoc hi ha una justificació del rendiment de les solucions que proposen diversos fabricants per desacoblar les solucions (inclús a nivell estructural) ni de quina durabilitat temporal tindran els elements elàstics. Els projectistes assumeixen de forma íntegra la responsabilitat sobre el disseny i sense cap acompanyament per part dels fabricants i que en el millor dels casos només justifiquen el compliment del DB-HR i sense considerar la resta de problemàtica associada.

(1) Review of the Impact Ball in Evaluating Floor Impact Sound. Jin Yong Jeon, Jong Kwan Ryu, Jeong Ho Jeong i Hideki Tachibana. Acta Acustica United with Acustica. Vol. 92, 2006.

Foto: Diferents poliuretans microcel·lulars en funció de les càrregues previstes. Bloc 6×6 Bosch.Capdeferro arquitectura

El Pont Major

/in /by

Aquesta entrada al blog no té res a veure amb l’acústica. L’única relació és amb l’emplaçament físic de les nostres oficines, al carrer del Pont Major de Girona.

Ara ja fa una colla d’anys que ens vàrem traslladar des del centre de Girona (Bonastruc de Porta) a aquest barri de la perifèria. Principalment per disposar de més espai i fugir de les dificultats de mobilitat i aparcament que comporta el centre urbà i tan incompatible amb sortir a fer mesuraments movent voluminosa i pesada instrumentació.

   

El barri del Pont Major en el seu nucli antic s’ha mantingut pràcticament inalterat en el transcurs del darrer segle. En els seus orígens eren tres carrers: el Pont Major, Comerç i Pere Rabat que dóna a la plaça de l’Om que va perdre el nom antic de plaça Catalunya a favor de la més cèntrica plataforma sobre l’Onyar. La primera de les fotografies és de principis del segle XX, segona dècada, i la segona és actual i amb unes mínimes diferències, han canviat els mitjans de transport i les condicions de vida però l’aspecte del carrer es manté sense grans canvis.

A les dues següents reproduccions d’època (regal en agraïment pels bons resultats d’una feina d’uns benvolguts clients) ja s’hi observa el Pont Major a principis del segle XIX amb l’estructura de carrers encara avui conservada i amb el nucli de cases al costat del pont.

  

També és històric el descarrilament del carrilet de Palamós l’any 1920 i just davant de casa. A les següents fotografies s’hi veu l’accident del carrilet i uns anys més tard, el tren passant pel mig del carrer mentre els veïns impassibles i acostumats al seu pas continuen ballant sardanes, era el 1947.

El Pont Major ha estat sempre una via transitada de sortida de Girona. Històricament ja hi havia el traç de la Via Augusta que creuava el Ter. El pont actual en motiu del recent temporal Glòria ha estat notícia i protagonista de moltes fotografies i cròniques televisives amb l’aigua ben arran de pont i desbordada anant cap a Campdorà. Tot just passava a finals de gener d’enguany encara que sembli que han passat molts més mesos sinó anys.

I per acabar aquesta pinzellada cap al passat del barri on estem instal·lats un breu apunt sobre el pont. El Pont de l’Aigua actual va ser construït per presoners republicans i sota la direcció dels enginyers militars de l’exèrcit franquista. L’exèrcit republicà, i en la seva retirada, va volar el pont el 4 de febrer del 1939 i la reconstrucció fou inaugurada un any més tard. El Pont de l’Aigua no ha estat exempt de polèmica pels símbols franquistes que tot just varen ser retirats fa un  parell d’anys (quina vergonya que hagin calgut tants anys per esborrar els símbols feixistes).

  

El nom del barri i la vida transcorre entorn del pont i la seva evolució històrica i des de fa una colla d’anys en som partícips i observadors privilegiats. És un petit barri amb la seva idiosincràsia i amb molta gent gran que hi ha estat tota la vida. Els veïns ens coneixem i saludem i encara hi ha les complicitats i molts costums més propis d’un poble.

Potser quan vingueu a visitar-nos veureu en el vostre entorn el pas dels anys més enllà de les voltes de rajola, mosaics hidràulics, portes de fusta massissa i elements arquitectònics  d’altres temps que hem mantingut a les oficines.

Propostes de lectures pel confinament

/in /by

Aquests dies de confinament, tot i l’esforç per mantenir la normalitat, no ho són gens de normals. Combinar la família, el teletreball, l’esport i l’oci en el mateix espai és un trencaclosques dels complicats.

En els pocs espais de temps que ens deixa l’explosiva combinació potser hi trobem el moment per fer lectures. Les que proposem no són les usuals en el nostre dia a dia i orientades a qüestions tècniques i d’aplicació pràctica. Per això us proposem dos llibres interessants que complementen el coneixement més pragmàtic i el reguitzell de fórmules diàries.

El primer llibre és Urban Forest Acoustics de Voichita Bucur. En unes 150 planes fa un tractat exhaustiu de l’acústica dels boscos i espais verds urbans. Després d’una breu introducció sobre acústica passa de ple a analitzat l’efecte d’atenuació per diferents tipus de plantes, apantallament per vegetació i amb una quantitat de dades i rigor tècnic admirables.

Aquest compendi de dades us aclarirà molts dels mites i dites de l’ús de la vegetació per reduir i emmascarar els nivells sonors. Combinar amb criteri barreres amb recobriments vegetals i el no menys important recordatori que el bosc urbà és la llar d’ocells i insectes i font de sons naturals que redescobrim aquests dies de silenci del confinament i gairebé sense trànsit.

El llibre pot ser una interessant combinació amb la sèrie de normes ISO/TS 12913 Acoustics – Soundscape i una lectura que hauria de ser imprescindible per tot aquell que planifiqui, o participi en la planificació, de l’entorn urbà.

La segona de les propostes de lectura no té res a veure amb la primera, molt orientada al soroll ambiental, i és d’interès per aprofundir en la percepció acústica i l’acústica arquitectònica. Es titula How we hear music: The relationship between music and hearing mechanism i escrit per James Beament. El llibre aprofundeix en com sentim la música i sense necessitat de coneixement ni tècnic ni físic previ però des d’una aproximació científica. També hi trobarem un interessant passeig històric amb els inicis de la música i els primers instruments musicals, el per què de l’escala pentatònica, les octaves, etc.

Aquesta relació entre la música i la ciència ja va ser d’interès de Hermann Helmholtz i el llibre va desgranant els encerts i errors de la teoria de la música de Helmholtz. També són molt interessants els capítols on s’analitza amb el grau suficient de detall com l’oïda i el cervell interpreten la música, una barreja de lectura amena de psicoacústica i acústica fisiològica.

La incertesa en el mesurament de nivells de pressió sonora a distància de la font (Llei 16/2002, de 28 de juny).

/in , /by

INTRODUCCIÓ

Com es gestiona la variabilitat en els nivells d’immissió sonora a distància en aplicació de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica?

NO ES CONTEMPLA, ÉS MÉS SENZILL IGNORAR-LA I AIXÍ ES FA.

La resposta de l’Administració (en veu baixa i davant de preguntes tan impertinents) és: el valor mesurat ha de ser inferior al valor límit per complir la normativa1. D’acord. I què pot implicar?

Les condicions de propagació del so poden provocar variacions molt notables en els nivells mesurats2. I suposant que no hi ha hagut variacions en els nivells emesos:

a) Vaig a mesurar una nit qualsevol un soroll industrial des d’un receptor situat a un quilòmetre (complint els requeriments normatius). El valor límit és de 42 dBA, el valor d’avaluació de 41 dBA i la declaració de conformitat: CONFORME.

b) Vaig a mesurar una nit qualsevol un soroll industrial. El valor límit és de 42 dBA, el valor d’avaluació de 43 dBA i la declaració de conformitat: NO CONFORME.

RESULTAT: Un dia mesurem i el veí potencialment afectat n’és la “víctima”. El dia següent mesurem i la indústria n’és la “víctima”. Quin mesurament i interpretació normativa és correcte? Ambdós. Les víctimes: ambdues.

CONCLUSIÓ: La declaració de conformitat depen de factors, no controlats o definits, aliens a la responsabilitat del titular de la font. El confome/no conforme és UNA RIFA.

ENTREMIG: Hem mesurat d’acord amb el Reglament de la Llei 16/2002. Hem mesurat i anotat les dades d’humitat i temperatura, velocitat (no direcció) del vent3 en un punt i alçada no definit, etc. Alguns afirmen que la instrumentació pot funcionar dins dels marges de condicions ambientals mesurats (pensen que la incertesa prové d’aquí?4). Hem estimat (o no) la incertesa. L’hem ignorat. Tots ens hem quedat tan amples.

FI (de la introducció, properament propostes)

1 En realitat l’Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores a la IT-200 diu literalment, en referència a la incertesa del mesurament: “En general, i mentre no s’estableixi el contrari, es considera que el valor de la incertesa ja està incorporat en el valor límit d’emissió aplicable (VLE) i, per tant, el valor a utilitzar per a la verificació del compliment d’aquest VLE serà directament l’obtingut al mesurament.”

Cal fixar-se en què fa referència a valor límit d’emissió. En contaminació acústica avaluem valors límit d’immissió i factors aliens a la responsabilitat de l’emissor poden ser el principal factor d’incertesa del mesurament i molt superior a la instrumentació, variabilitat de la font, etc.

2 Com a referència. La norma ISO 1996-2:2007 a l’Annex 4 i per condicions favorables a la propagació del so ens proposa com estimar la incertesa deguda a les condicions atmosfèriques. Pel cas que es formula (i en unes condicions de propagació del so definides i controlades com a favorables) la incertesa estàndard és de 3,5 dBA. La combinada pot ser lleugerament superior i l’expandida (per un nivell de confiança del 95%) igual o superior a 7 dBA. També no està de més observar la incertesa del mesurament fa referència al LAeq (nivell sonor continu equivalent). En el LAr (nivell d’avaluació), amb l’aplicació de factors de correcció, podem estar parlant d’una incertesa expandida de més de 9 dBA.

3 S’ha demostrat empíricament que per condicions meteorològiques similars canvis en la direcció del vent i a velocitats baixes (de fins a 3 m/s) poden haver-hi variacions de fins a 20 dB en el nivell sonor mesurat a 1 quilòmetre de la font. Aquest cas correspondria a condicions de propagació del so no controlades.

4 La majoria de sonòmetres poden funcionar entre -10ºC i +50ºC i en un marge d’humitat del 0% al 90% (si no hi ha condensacions en el micròfon) amb petites variacions en la resposta inferiors a ±0,5 dB.

Jubilació merescuda

/in , , /by

Anys de servei (més de deu), una productivitat immillorable, ni un dia de baixa per problemes de “salut”, només les imperatives revisions anuals. Malauradament al final de la seva vida laboral un fatal accident va acabar amb el micròfon i el disc dur.

A partir del desembre d’enguany, ens diuen, ja no hi haurà servei tècnic, no es trobaran els components electrònics per reparar-lo (no és extrany considerant que la tecnologia és del 1994) i davant d’aquesta situació i molt a desgrat nostre ens cal jubilar el 2260. Més d’un miler d’assajos i incomptables mesuraments de control: pressió sonora, acústica en edificació, vibracions i intesitat sonora. Merescuda jubilació.

El sonòmetre 2260 Investigator de Brüel & Kjaer ha estat una extensió de la nostra ma, una eina infalible, perfecte, encara útil i pràctica tot i que tecnològicament superadíssima. Ara, i acompanyant el no menys valorat 2250, s’incorporarà a la plantilla el 2270. Flamant substitut, dotat de tots els avanços tecnològics actuals i que superarà les expectatives tot i l’altíssim llistó que ha deixat el 2260.

Esperem poder repercutir aquesta millora en la instrumentació en una major qualitat dels nostres serveis i en poder oferir tot el seu potencial als nostres clients.

jubilacio-merescuda-2

Estrenem lloc web

/in , /by

Després de molts anys de no modificar, i deixar totalment desatès, el nostre lloc web ens complau presentar-vos una actualització més que necessària.

Llegir més