El Pont Major

Aquesta entrada al blog no té res a veure amb l’acústica. L’única relació és amb l’emplaçament físic de les nostres oficines, al carrer del Pont Major de Girona.

Ara ja fa una colla d’anys que ens vàrem traslladar des del centre de Girona (Bonastruc de Porta) a aquest barri de la perifèria. Principalment per disposar de més espai i fugir de les dificultats de mobilitat i aparcament que comporta el centre urbà i tan incompatible amb sortir a fer mesuraments movent voluminosa i pesada instrumentació.

   

El barri del Pont Major en el seu nucli antic s’ha mantingut pràcticament inalterat en el transcurs del darrer segle. En els seus orígens eren tres carrers: el Pont Major, Comerç i Pere Rabat que dóna a la plaça de l’Om que va perdre el nom antic de plaça Catalunya a favor de la més cèntrica plataforma sobre l’Onyar. La primera de les fotografies és de principis del segle XX, segona dècada, i la segona és actual i amb unes mínimes diferències, han canviat els mitjans de transport i les condicions de vida però l’aspecte del carrer es manté sense grans canvis.

A les dues següents reproduccions d’època (regal en agraïment pels bons resultats d’una feina d’uns benvolguts clients) ja s’hi observa el Pont Major a principis del segle XIX amb l’estructura de carrers encara avui conservada i amb el nucli de cases al costat del pont.

  

També és històric el descarrilament del carrilet de Palamós l’any 1920 i just davant de casa. A les següents fotografies s’hi veu l’accident del carrilet i uns anys més tard, el tren passant pel mig del carrer mentre els veïns impassibles i acostumats al seu pas continuen ballant sardanes, era el 1947.

El Pont Major ha estat sempre una via transitada de sortida de Girona. Històricament ja hi havia el traç de la Via Augusta que creuava el Ter. El pont actual en motiu del recent temporal Glòria ha estat notícia i protagonista de moltes fotografies i cròniques televisives amb l’aigua ben arran de pont i desbordada anant cap a Campdorà. Tot just passava a finals de gener d’enguany encara que sembli que han passat molts més mesos sinó anys.

I per acabar aquesta pinzellada cap al passat del barri on estem instal·lats un breu apunt sobre el pont. El Pont de l’Aigua actual va ser construït per presoners republicans i sota la direcció dels enginyers militars de l’exèrcit franquista. L’exèrcit republicà, i en la seva retirada, va volar el pont el 4 de febrer del 1939 i la reconstrucció fou inaugurada un any més tard. El Pont de l’Aigua no ha estat exempt de polèmica pels símbols franquistes que tot just varen ser retirats fa un  parell d’anys (quina vergonya que hagin calgut tants anys per esborrar els símbols feixistes).

  

El nom del barri i la vida transcorre entorn del pont i la seva evolució històrica i des de fa una colla d’anys en som partícips i observadors privilegiats. És un petit barri amb la seva idiosincràsia i amb molta gent gran que hi ha estat tota la vida. Els veïns ens coneixem i saludem i encara hi ha les complicitats i molts costums més propis d’un poble.

Potser quan vingueu a visitar-nos veureu en el vostre entorn el pas dels anys més enllà de les voltes de rajola, mosaics hidràulics, portes de fusta massissa i elements arquitectònics  d’altres temps que hem mantingut a les oficines.

Propostes de lectures pel confinament

Aquests dies de confinament, tot i l’esforç per mantenir la normalitat, no ho són gens de normals. Combinar la família, el teletreball, l’esport i l’oci en el mateix espai és un trencaclosques dels complicats.

En els pocs espais de temps que ens deixa l’explosiva combinació potser hi trobem el moment per fer lectures. Les que proposem no són les usuals en el nostre dia a dia i orientades a qüestions tècniques i d’aplicació pràctica. Per això us proposem dos llibres interessants que complementen el coneixement més pragmàtic i el reguitzell de fórmules diàries.

El primer llibre és Urban Forest Acoustics de Voichita Bucur. En unes 150 planes fa un tractat exhaustiu de l’acústica dels boscos i espais verds urbans. Després d’una breu introducció sobre acústica passa de ple a analitzat l’efecte d’atenuació per diferents tipus de plantes, apantallament per vegetació i amb una quantitat de dades i rigor tècnic admirables.

Aquest compendi de dades us aclarirà molts dels mites i dites de l’ús de la vegetació per reduir i emmascarar els nivells sonors. Combinar amb criteri barreres amb recobriments vegetals i el no menys important recordatori que el bosc urbà és la llar d’ocells i insectes i font de sons naturals que redescobrim aquests dies de silenci del confinament i gairebé sense trànsit.

El llibre pot ser una interessant combinació amb la sèrie de normes ISO/TS 12913 Acoustics – Soundscape i una lectura que hauria de ser imprescindible per tot aquell que planifiqui, o participi en la planificació, de l’entorn urbà.

La segona de les propostes de lectura no té res a veure amb la primera, molt orientada al soroll ambiental, i és d’interès per aprofundir en la percepció acústica i l’acústica arquitectònica. Es titula How we hear music: The relationship between music and hearing mechanism i escrit per James Beament. El llibre aprofundeix en com sentim la música i sense necessitat de coneixement ni tècnic ni físic previ però des d’una aproximació científica. També hi trobarem un interessant passeig històric amb els inicis de la música i els primers instruments musicals, el per què de l’escala pentatònica, les octaves, etc.

Aquesta relació entre la música i la ciència ja va ser d’interès de Hermann Helmholtz i el llibre va desgranant els encerts i errors de la teoria de la música de Helmholtz. També són molt interessants els capítols on s’analitza amb el grau suficient de detall com l’oïda i el cervell interpreten la música, una barreja de lectura amena de psicoacústica i acústica fisiològica.

La incertesa en el mesurament de nivells de pressió sonora a distància de la font (Llei 16/2002, de 28 de juny).

INTRODUCCIÓ

Com es gestiona la variabilitat en els nivells d’immissió sonora a distància en aplicació de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica?

NO ES CONTEMPLA, ÉS MÉS SENZILL IGNORAR-LA I AIXÍ ES FA.

La resposta de l’Administració (en veu baixa i davant de preguntes tan impertinents) és: el valor mesurat ha de ser inferior al valor límit per complir la normativa1. D’acord. I què pot implicar?

Les condicions de propagació del so poden provocar variacions molt notables en els nivells mesurats2. I suposant que no hi ha hagut variacions en els nivells emesos:

a) Vaig a mesurar una nit qualsevol un soroll industrial des d’un receptor situat a un quilòmetre (complint els requeriments normatius). El valor límit és de 42 dBA, el valor d’avaluació de 41 dBA i la declaració de conformitat: CONFORME.

b) Vaig a mesurar una nit qualsevol un soroll industrial. El valor límit és de 42 dBA, el valor d’avaluació de 43 dBA i la declaració de conformitat: NO CONFORME.

RESULTAT: Un dia mesurem i el veí potencialment afectat n’és la “víctima”. El dia següent mesurem i la indústria n’és la “víctima”. Quin mesurament i interpretació normativa és correcte? Ambdós. Les víctimes: ambdues.

CONCLUSIÓ: La declaració de conformitat depen de factors, no controlats o definits, aliens a la responsabilitat del titular de la font. El confome/no conforme és UNA RIFA.

ENTREMIG: Hem mesurat d’acord amb el Reglament de la Llei 16/2002. Hem mesurat i anotat les dades d’humitat i temperatura, velocitat (no direcció) del vent3 en un punt i alçada no definit, etc. Alguns afirmen que la instrumentació pot funcionar dins dels marges de condicions ambientals mesurats (pensen que la incertesa prové d’aquí?4). Hem estimat (o no) la incertesa. L’hem ignorat. Tots ens hem quedat tan amples.

FI (de la introducció, properament propostes)

1 En realitat l’Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores a la IT-200 diu literalment, en referència a la incertesa del mesurament: “En general, i mentre no s’estableixi el contrari, es considera que el valor de la incertesa ja està incorporat en el valor límit d’emissió aplicable (VLE) i, per tant, el valor a utilitzar per a la verificació del compliment d’aquest VLE serà directament l’obtingut al mesurament.”

Cal fixar-se en què fa referència a valor límit d’emissió. En contaminació acústica avaluem valors límit d’immissió i factors aliens a la responsabilitat de l’emissor poden ser el principal factor d’incertesa del mesurament i molt superior a la instrumentació, variabilitat de la font, etc.

2 Com a referència. La norma ISO 1996-2:2007 a l’Annex 4 i per condicions favorables a la propagació del so ens proposa com estimar la incertesa deguda a les condicions atmosfèriques. Pel cas que es formula (i en unes condicions de propagació del so definides i controlades com a favorables) la incertesa estàndard és de 3,5 dBA. La combinada pot ser lleugerament superior i l’expandida (per un nivell de confiança del 95%) igual o superior a 7 dBA. També no està de més observar la incertesa del mesurament fa referència al LAeq (nivell sonor continu equivalent). En el LAr (nivell d’avaluació), amb l’aplicació de factors de correcció, podem estar parlant d’una incertesa expandida de més de 9 dBA.

3 S’ha demostrat empíricament que per condicions meteorològiques similars canvis en la direcció del vent i a velocitats baixes (de fins a 3 m/s) poden haver-hi variacions de fins a 20 dB en el nivell sonor mesurat a 1 quilòmetre de la font. Aquest cas correspondria a condicions de propagació del so no controlades.

4 La majoria de sonòmetres poden funcionar entre -10ºC i +50ºC i en un marge d’humitat del 0% al 90% (si no hi ha condensacions en el micròfon) amb petites variacions en la resposta inferiors a ±0,5 dB.

Jubilació merescuda

Anys de servei (més de deu), una productivitat immillorable, ni un dia de baixa per problemes de “salut”, només les imperatives revisions anuals. Malauradament al final de la seva vida laboral un fatal accident va acabar amb el micròfon i el disc dur.

A partir del desembre d’enguany, ens diuen, ja no hi haurà servei tècnic, no es trobaran els components electrònics per reparar-lo (no és extrany considerant que la tecnologia és del 1994) i davant d’aquesta situació i molt a desgrat nostre ens cal jubilar el 2260. Més d’un miler d’assajos i incomptables mesuraments de control: pressió sonora, acústica en edificació, vibracions i intesitat sonora. Merescuda jubilació.

El sonòmetre 2260 Investigator de Brüel & Kjaer ha estat una extensió de la nostra ma, una eina infalible, perfecte, encara útil i pràctica tot i que tecnològicament superadíssima. Ara, i acompanyant el no menys valorat 2250, s’incorporarà a la plantilla el 2270. Flamant substitut, dotat de tots els avanços tecnològics actuals i que superarà les expectatives tot i l’altíssim llistó que ha deixat el 2260.

Esperem poder repercutir aquesta millora en la instrumentació en una major qualitat dels nostres serveis i en poder oferir tot el seu potencial als nostres clients.

jubilacio-merescuda-2

Estrenem lloc web

Després de molts anys de no modificar, i deixar totalment desatès, el nostre lloc web ens complau presentar-vos una actualització més que necessària.