La incertesa en el mesurament de nivells de pressió sonora a distància de la font (Llei 16/2002, de 28 de juny).
INTRODUCCIÓ
Com es gestiona la variabilitat en els nivells d’immissió sonora a distància en aplicació de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica?
NO ES CONTEMPLA, ÉS MÉS SENZILL IGNORAR-LA I AIXÍ ES FA.
La resposta de l’Administració (en veu baixa i davant de preguntes tan impertinents) és: el valor mesurat ha de ser inferior al valor límit per complir la normativa1. D’acord. I què pot implicar?
Les condicions de propagació del so poden provocar variacions molt notables en els nivells mesurats2. I suposant que no hi ha hagut variacions en els nivells emesos:
a) Vaig a mesurar una nit qualsevol un soroll industrial des d’un receptor situat a un quilòmetre (complint els requeriments normatius). El valor límit és de 42 dBA, el valor d’avaluació de 41 dBA i la declaració de conformitat: CONFORME.
b) Vaig a mesurar una nit qualsevol un soroll industrial. El valor límit és de 42 dBA, el valor d’avaluació de 43 dBA i la declaració de conformitat: NO CONFORME.
RESULTAT: Un dia mesurem i el veí potencialment afectat n’és la “víctima”. El dia següent mesurem i la indústria n’és la “víctima”. Quin mesurament i interpretació normativa és correcte? Ambdós. Les víctimes: ambdues.
CONCLUSIÓ: La declaració de conformitat depen de factors, no controlats o definits, aliens a la responsabilitat del titular de la font. El confome/no conforme és UNA RIFA.
ENTREMIG: Hem mesurat d’acord amb el Reglament de la Llei 16/2002. Hem mesurat i anotat les dades d’humitat i temperatura, velocitat (no direcció) del vent3 en un punt i alçada no definit, etc. Alguns afirmen que la instrumentació pot funcionar dins dels marges de condicions ambientals mesurats (pensen que la incertesa prové d’aquí?4). Hem estimat (o no) la incertesa. L’hem ignorat. Tots ens hem quedat tan amples.
FI (de la introducció, properament propostes)
1 En realitat l’Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores a la IT-200 diu literalment, en referència a la incertesa del mesurament: “En general, i mentre no s’estableixi el contrari, es considera que el valor de la incertesa ja està incorporat en el valor límit d’emissió aplicable (VLE) i, per tant, el valor a utilitzar per a la verificació del compliment d’aquest VLE serà directament l’obtingut al mesurament.”
Cal fixar-se en què fa referència a valor límit d’emissió. En contaminació acústica avaluem valors límit d’immissió i factors aliens a la responsabilitat de l’emissor poden ser el principal factor d’incertesa del mesurament i molt superior a la instrumentació, variabilitat de la font, etc.
2 Com a referència. La norma ISO 1996-2:2007 a l’Annex 4 i per condicions favorables a la propagació del so ens proposa com estimar la incertesa deguda a les condicions atmosfèriques. Pel cas que es formula (i en unes condicions de propagació del so definides i controlades com a favorables) la incertesa estàndard és de 3,5 dBA. La combinada pot ser lleugerament superior i l’expandida (per un nivell de confiança del 95%) igual o superior a 7 dBA. També no està de més observar la incertesa del mesurament fa referència al LAeq (nivell sonor continu equivalent). En el LAr (nivell d’avaluació), amb l’aplicació de factors de correcció, podem estar parlant d’una incertesa expandida de més de 9 dBA.
3 S’ha demostrat empíricament que per condicions meteorològiques similars canvis en la direcció del vent i a velocitats baixes (de fins a 3 m/s) poden haver-hi variacions de fins a 20 dB en el nivell sonor mesurat a 1 quilòmetre de la font. Aquest cas correspondria a condicions de propagació del so no controlades.
4 La majoria de sonòmetres poden funcionar entre -10ºC i +50ºC i en un marge d’humitat del 0% al 90% (si no hi ha condensacions en el micròfon) amb petites variacions en la resposta inferiors a ±0,5 dB.
