El Pont Major
Aquesta entrada al blog no té res a veure amb l’acústica. L’única relació és amb l’emplaçament físic de les nostres oficines, al carrer del Pont Major de Girona.
Ara ja fa una colla d’anys que ens vàrem traslladar des del centre de Girona (Bonastruc de Porta) a aquest barri de la perifèria. Principalment per disposar de més espai i fugir de les dificultats de mobilitat i aparcament que comporta el centre urbà i tan incompatible amb sortir a fer mesuraments movent voluminosa i pesada instrumentació.
El barri del Pont Major en el seu nucli antic s’ha mantingut pràcticament inalterat en el transcurs del darrer segle. En els seus orígens eren tres carrers: el Pont Major, Comerç i Pere Rabat que dóna a la plaça de l’Om que va perdre el nom antic de plaça Catalunya a favor de la més cèntrica plataforma sobre l’Onyar. La primera de les fotografies és de principis del segle XX, segona dècada, i la segona és actual i amb unes mínimes diferències, han canviat els mitjans de transport i les condicions de vida però l’aspecte del carrer es manté sense grans canvis.
A les dues següents reproduccions d’època (regal en agraïment pels bons resultats d’una feina d’uns benvolguts clients) ja s’hi observa el Pont Major a principis del segle XIX amb l’estructura de carrers encara avui conservada i amb el nucli de cases al costat del pont.
També és històric el descarrilament del carrilet de Palamós l’any 1920 i just davant de casa. A les següents fotografies s’hi veu l’accident del carrilet i uns anys més tard, el tren passant pel mig del carrer mentre els veïns impassibles i acostumats al seu pas continuen ballant sardanes, era el 1947.
El Pont Major ha estat sempre una via transitada de sortida de Girona. Històricament ja hi havia el traç de la Via Augusta que creuava el Ter. El pont actual en motiu del recent temporal Glòria ha estat notícia i protagonista de moltes fotografies i cròniques televisives amb l’aigua ben arran de pont i desbordada anant cap a Campdorà. Tot just passava a finals de gener d’enguany encara que sembli que han passat molts més mesos sinó anys.
I per acabar aquesta pinzellada cap al passat del barri on estem instal·lats un breu apunt sobre el pont. El Pont de l’Aigua actual va ser construït per presoners republicans i sota la direcció dels enginyers militars de l’exèrcit franquista. L’exèrcit republicà, i en la seva retirada, va volar el pont el 4 de febrer del 1939 i la reconstrucció fou inaugurada un any més tard. El Pont de l’Aigua no ha estat exempt de polèmica pels símbols franquistes que tot just varen ser retirats fa un parell d’anys (quina vergonya que hagin calgut tants anys per esborrar els símbols feixistes).
El nom del barri i la vida transcorre entorn del pont i la seva evolució històrica i des de fa una colla d’anys en som partícips i observadors privilegiats. És un petit barri amb la seva idiosincràsia i amb molta gent gran que hi ha estat tota la vida. Els veïns ens coneixem i saludem i encara hi ha les complicitats i molts costums més propis d’un poble.
Potser quan vingueu a visitar-nos veureu en el vostre entorn el pas dels anys més enllà de les voltes de rajola, mosaics hidràulics, portes de fusta massissa i elements arquitectònics d’altres temps que hem mantingut a les oficines.
