L’acústica a les aules (introducció)
Tot just fa uns dies, un company de l’època de l’institut, físic i professor d’un institut de Girona, em consultava sobre l’excés de reverberació a la seva aula i quins arguments podia tenir per convèncer la direcció del centre de que calia resoldre-ho.
Dit d’una altra manera potser més entenedora, la intel·ligibilitat de la paraula (quantitat de missatge oral que entenem) depèn del temps de reverberació, TR, del recinte (i del nivell de soroll de fons). Com més elevat és el TR, pitjor és la intel·ligibilitat, i majors les dificultats de comprensió de l’explicació de l’esforçat professor.
Si no es tractés d’una classe, i fos per dir alguna cosa, com ara una irrellevant tertúlia sobre futbol en un concorregut i sorollós bar, no passaria res. Però en una classe, l’objectiu és transmetre uns coneixements (en gran part via oral) i sense afegir dificultats suplementàries a l’aprenentatge.
De seguida em venen al cap una sèrie d’arguments que fa uns anys vaig llegir a un article d’Estats Units i que no he estat capaç de recuperar, però que intento reproduir de forma breu:
- quan la intel·ligibilitat és baixa, l’alumne no és capaç de mantenir l’atenció durant tot el temps que dura la classe i en funció de l’edat, pot ser que només n’aprofiti un reduït percentatge, fet que repercuteix directament al fracàs escolar (i amb considerables repercussions socials a curt termini).
- alhora té unes importants repercussions en el professorat, ja que l’alumne es “desconnecta”, altera la classe i alhora genera un estrès vocal important al professor, ja que per intentar incrementar la relació senyal/soroll cal que parli més fort (els americans ho valoren entre d’altres amb el cost per l’administració que suposen les baixes laborals).
Per sort des de l’any 2007 (REAL DECRETO 1371/2007, de 19 de octubre, por el que se aprueba el documento básico «DB-HR Protección frente al ruido» del Código Técnico de la Edificación y se modifica el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación) les condicions acústiques de les aules estan mínimament regulades. Cal aplicar solucions de condicionament acústic que garanteixin que el temps de reverberació mig no és superior a 0,7 segons amb l’aula buida i sense mobiliari. Encara estem molt lluny de l’interès dels EUA per l’acústica de les aules i les conseqüències que comporta però anem fent petits passos. El contingut de les dues normes dels següents enllaços es resumeix en una sola frase a la normativa de l’estat espanyol.
Us passem l’enllaç a una pàgina de l’Acoustical Society of America que des dels anys 90 ha estat treballant activament la millora de l’acústica de les aules i ha participat en el desenvolupament de les normes ANSI corresponents:
Per cert aquestes normes són gratuïtes vista la rellevància que tenen (us imagineu una UNE gratuïta?).
A l’enllaç també hi ha tres llibrets molt interessants i un d’ells destinat als arquitectes per què puguin implementar amb més facilitat les normes ANSI/ASA S12.60 als centres educatius. Us convidem a la lectura d’aquest interessantíssim material:
Documentació sobre acústica de les aules (ASA)
Només amb una ràpida lectura trobarem mil arguments que haurien de convèncer al més reticent dels interlocutors a emprendre mesures correctores per millorar les condicions acústiques de les aules de forma diligent. Haurien de fer reflexionar a l’administració sobre com tenim els centres educatius i les conseqüències que aquesta deixadesa comporta.
Aquest tema és prou rellevant i el tractarem més endavant amb profunditat. Us farem un petit resum, pels més mandrosos o pels que l’anglès sigui un inconvenient.
